Reflexionem sobre l' educació.

Un cop visualitzats aquests vídeos, ens fem les següents preguntes:

1. Què significa aprendre i ensenyar en el nostre temps. Què significava abans. En què ha canviat?.
2.Com es produeix l' accés al coneixement.
3. Reptes per a professors i estudiants.

Referents a la primera pregunta, cal dir que, el terme aprendre i ensenyar són molt diferents referent a l’època en que ens trobem. No fa molt d’anys, el concepte que es tenia a l’escola sobre l’aprenentatge era més o menys “ la letra con sangre entra” o com diuen clarament en el vídeo: “ principi d’acció – reacció”. El concepte d’ensenyament - aprenentatge que van viure els nostres avis a les escoles, va ser molt diferents de la realitat dels nostres temps, ja que fa uns anys, les escoles pareixien més un camp militar que un lloc on l’aprenentatge i la comunicació regnés per tots els costats.

Al primer vídeo es veu reflectit aquesta diferència entre l’escola d’abans ( caracteritzada per la repressió, els càstigs, la imposició de normes, l’autoritat del docent per damunt de tot i de tothom,…) enfront al que hauria de ser l’escola actual, i que moltes vegades, encara no és. En la segona part del vídeo ens fan una pregunta: “ Hi haurà algun mètode més humà d’educar?” La resposta, segons el vídeo, és: SI. A través de la llibertat, on cada alumne pugui decidir el que, el quan i el com vol aprendre, on existeixi una educació integral, autogestionada, racional, mixta, assembleària, basada en el joc, la diversió, la solidaritat, l’amistat,.. en definitiva, una educació lliure per a tots.

Segons el segon vídeo de Rodríguez Ibarra, aquesta diferència entre aprendre i ensenyar abans i en el nostre temps, recau en que encara ara, molts dels nostres docents volen que s’aprenguin conceptes de la societat d’abans, i no tenen en compte que la societat ha canviat i el que saben els alumnes es tot el referent a la societat d’avui ( especialment les noves tecnologies.) Moltes vegades es considera que aquests coneixements no valen per res, però, segons Ibarra, és el que veritablement val, ja que sinó, ens veurem abocats al conflicte i al fracàs escolar.

L’accés al coneixements, anteriorment, era a través de llibres, a través de mètodes analògics, i amb molt poca capacitat de comparar i contrastar informació. Avui en dia, la informació és assequible per tothom. El coneixement s’ha digitalitzat i per tant, nosaltres hem d’obrir la nostra ment per canviar cap a aquesta era digital. No vull dir amb això que s’hagin de suprimir els llibres i les classes presencials pels portàtils i les classes virtuals, sinó que hem d’anar canviat cap a aquesta nova era digital i hem de veure aquests canvis com una possibilitat de millora i no com una amenaça. L’accés al coneixement en els nostres dies està a l’abast de tothom, per tant, beneficiem-nos!!!

Els reptes en els quals actualment ens enfrontem tant docents com discents és la capacitat d’adaptació a la societat de la informació. Hem d’aconseguir poc a poc que les aules siguin uns espais on l’ informació digital estigui a l’abast de tots els alumnes i que tots ens sàpiguen fer-ne un bon ús. S’ha de treballar amb els docents per aproximar-los a n’ aquest canvi i entre tots dos ( doscents i discents) caminar cap a la mateixa direcció. El docent, a diferència d’èpoques anteriors, ja no és un enemic, aquella figura autoritària que no donava l’opció d’expressar-se lliurement als alumnes, sinó que s’ha convertit en una figura de transmissió de coneixements i experiències als alumnes, que vetlla pels seus interessos i inquietuds i per tant, aquestes dos figures han lluitar pels mateixos interessos i enfrontar els mateixos reptes junts. La societat va evolucionant, i amb ella els pensaments de tots nosaltres han d’anar pel mateix camí, no hem de tenir por al canvi, sols d’aquesta manera i amb l'evolució conjunta de tota la comunitat educativa aconseguirem una educació natural, motivada per la curiositat dels nens i l’adaptació a les noves tecnologies.