dimecres, 20 de maig del 2009
Relació hàbits familiars i resultats acadèmics
En aquesta adreça trobareu la presentació del nostre treball
diumenge, 17 de maig del 2009
Conclusió final.....
Això ja s’acaba…. I per tant hem d’anar tancant cicles per començar-ne uns altres….
Aquesta assignatura, com tot, també ha tingut el seu cicle de vida. en un primer moment em va fer una mica de respecte aquesta assignatura pel tema dels coneixements a adquirir, de l’ús d’aplicacions que jo desconeixia,... però a mesura que anaven passant les setmanes anava veient que les aplicacions eren molt senzilles i que se’n podia treure un bon ús.
Potser he trobat en falta alguna sessió teòrica i l’aprofundiment en algun altre programa o d’alguna altra aplicació. M’ha servit per aprendre nous coneixements sobre noves tecnologies, a fer servir programes nous i, inclòs, a crear-me un blog!!!!!
La pràctica del SPSS la vaig trobar molt interessant, personalment, per que hem va servir per refrescar la memòria sobre aquest programa, encara que, hagués preferit que s’hagués realitzat alguna part a classe amb la professora, també estaria bé ( de cara al proper any) que col·loquessis tu un link sobre el programa, ja vam tenir bastants problemes alhora de realitzar la pràctica.
Finalment, crec que n’he tret un bon ús dels coneixements adquirits i que m’ha servit tan per millorar conceptes que ja tenia com per adquirir-ne de nous.
Aquesta assignatura, com tot, també ha tingut el seu cicle de vida. en un primer moment em va fer una mica de respecte aquesta assignatura pel tema dels coneixements a adquirir, de l’ús d’aplicacions que jo desconeixia,... però a mesura que anaven passant les setmanes anava veient que les aplicacions eren molt senzilles i que se’n podia treure un bon ús.
Potser he trobat en falta alguna sessió teòrica i l’aprofundiment en algun altre programa o d’alguna altra aplicació. M’ha servit per aprendre nous coneixements sobre noves tecnologies, a fer servir programes nous i, inclòs, a crear-me un blog!!!!!
La pràctica del SPSS la vaig trobar molt interessant, personalment, per que hem va servir per refrescar la memòria sobre aquest programa, encara que, hagués preferit que s’hagués realitzat alguna part a classe amb la professora, també estaria bé ( de cara al proper any) que col·loquessis tu un link sobre el programa, ja vam tenir bastants problemes alhora de realitzar la pràctica.
Finalment, crec que n’he tret un bon ús dels coneixements adquirits i que m’ha servit tan per millorar conceptes que ja tenia com per adquirir-ne de nous.
diumenge, 26 d’abril del 2009
Història de vida
Vaig néixer un 3 de maig de 1986 a Tortosa.
Un dels primer record que guardo sobre una institució educativa, són de la guarderia de Maribel. Una guarderia petita i molts acollidora on vaig passar-hi dos anys de la meva vida. Recordo, així per damunt, com aquesta estava distribuïda i com el pati de darrera era el nostre lloc preferit per jugar. Gràcies a moltes fotografies d’aquesta època he pogut recordar algunes coses que pensava oblidades, i al recordar-les he pensat que vaig tenir molta sort de poder compartir dos anys d’experiències i vivències compartides al costar de la Srta. Maribel, una dona molt atenta i simpàtica que sempre ens tenia alguna cosa preparada per a que la separació de la “mama” fos el menys dur possible.
Als 4 anys vaig començar la meva etapa escolar al centre Sant Antoni Abad dels Reguers fins a finalitzar l’etapa de primària. Recordo, durant aquets anys, mil i una anècdotes passades, companys amb els quals vam compartir classe i que desprès van marxar sense saber si tornarien o no al poble, festivals de fi de curs, obres de teatre,... Recordo a la meva tutora, una senyora gran, molt altra i seria que causava molt de respecte quan la veies, però que desprès,un cop entrava a l’aula pareixia que és transformés i ho donava tot per nosaltres.
Al finalitzar la primària, com que el meu poble no te institut, vaig marxar al IES Roquetes per cursar la secundària i el Batxillerat. Recordo que al principi hem va causar molta impressió l’ institut, ja que nosaltres venien d’un poble petit on tots ens coneixíem i érem una pinya, hi al arribar allí ens vam trobar enmig d’un munt de gent que a penes coneixíem. Aquesta sensació va durar molt poc, ja que al cap d’unes setmanes ja estaves totalment adaptat al nou centre: els companys, els professors, el menjador, els monitors, al centre en si,... recordo aquests anys com uns dels mes feliços ja que hem va permetre conèixer a molta gent, molts dels amics i amigues que tinc actualment venen d’aquesta etapa.
En el curs 2002-2004 vaig començar, al mateix centre, el Batxillerat Humanístic Social. Aquets dos anys van estar marcats per dos factors: el primer va ser l’oportunitat de començar a elegir el que veritablement m’interessava i cap on jo volia anar, i el segon va ser el de començar a disposar d’un grau més elevat de llibertat per part de casa. Recordo aquets dos anys de treball constant, de sopars amb el grup classe, de les primeres campanes a qualsevol bar, dels primers dijous de festa,... en conclusió, dos anys que no canviaria per res del món.
Un cop finalitzats aquets dos anys, va arribar l’hora de començar una nova etapa: l’etapa universitària. Aquesta va estar marcada per molts de canvis: el marxar fora de casa, el de viure amb persones que no coneixes, el de fer noves amistats, el de començar a estudiar el que realment t’agrada,.. vaig començar Pedagogia fins l’actualitat. Aquest és l’últim any ( si no passa res clar) i d’aquests cinc anys, a part de coneixements i experiències de l’aula, m’emporto un grup d’amics que veritablement val la pena i que gràcies a ells aquets cincs anys han estat els millors de tota la meva etapa educativa.
Un dels primer record que guardo sobre una institució educativa, són de la guarderia de Maribel. Una guarderia petita i molts acollidora on vaig passar-hi dos anys de la meva vida. Recordo, així per damunt, com aquesta estava distribuïda i com el pati de darrera era el nostre lloc preferit per jugar. Gràcies a moltes fotografies d’aquesta època he pogut recordar algunes coses que pensava oblidades, i al recordar-les he pensat que vaig tenir molta sort de poder compartir dos anys d’experiències i vivències compartides al costar de la Srta. Maribel, una dona molt atenta i simpàtica que sempre ens tenia alguna cosa preparada per a que la separació de la “mama” fos el menys dur possible.
Als 4 anys vaig començar la meva etapa escolar al centre Sant Antoni Abad dels Reguers fins a finalitzar l’etapa de primària. Recordo, durant aquets anys, mil i una anècdotes passades, companys amb els quals vam compartir classe i que desprès van marxar sense saber si tornarien o no al poble, festivals de fi de curs, obres de teatre,... Recordo a la meva tutora, una senyora gran, molt altra i seria que causava molt de respecte quan la veies, però que desprès,un cop entrava a l’aula pareixia que és transformés i ho donava tot per nosaltres.
Al finalitzar la primària, com que el meu poble no te institut, vaig marxar al IES Roquetes per cursar la secundària i el Batxillerat. Recordo que al principi hem va causar molta impressió l’ institut, ja que nosaltres venien d’un poble petit on tots ens coneixíem i érem una pinya, hi al arribar allí ens vam trobar enmig d’un munt de gent que a penes coneixíem. Aquesta sensació va durar molt poc, ja que al cap d’unes setmanes ja estaves totalment adaptat al nou centre: els companys, els professors, el menjador, els monitors, al centre en si,... recordo aquests anys com uns dels mes feliços ja que hem va permetre conèixer a molta gent, molts dels amics i amigues que tinc actualment venen d’aquesta etapa.
En el curs 2002-2004 vaig començar, al mateix centre, el Batxillerat Humanístic Social. Aquets dos anys van estar marcats per dos factors: el primer va ser l’oportunitat de començar a elegir el que veritablement m’interessava i cap on jo volia anar, i el segon va ser el de començar a disposar d’un grau més elevat de llibertat per part de casa. Recordo aquets dos anys de treball constant, de sopars amb el grup classe, de les primeres campanes a qualsevol bar, dels primers dijous de festa,... en conclusió, dos anys que no canviaria per res del món.
Un cop finalitzats aquets dos anys, va arribar l’hora de començar una nova etapa: l’etapa universitària. Aquesta va estar marcada per molts de canvis: el marxar fora de casa, el de viure amb persones que no coneixes, el de fer noves amistats, el de començar a estudiar el que realment t’agrada,.. vaig començar Pedagogia fins l’actualitat. Aquest és l’últim any ( si no passa res clar) i d’aquests cinc anys, a part de coneixements i experiències de l’aula, m’emporto un grup d’amics que veritablement val la pena i que gràcies a ells aquets cincs anys han estat els millors de tota la meva etapa educativa.
dilluns, 20 d’abril del 2009
En quin moment ens trobem en la investigació??
En el procés de la nostra investigació, actualment, tenim realitzats els punts inicials; aquests són el de la recerca teòrica del que entenem per hàbits familiars, la redacció de les hipòtesis, l'el.laboració del nostre material ( Qüestionari) i finalment la ralització d'aquest per part dels alumnes de 2nESO.
Com a elements que encara ens queden per realitzar són: tot el buidatge i anàlisis de dades extretes dels qüestionaris, les conclusions fianls i les propostes de millora.
Com a elements que encara ens queden per realitzar són: tot el buidatge i anàlisis de dades extretes dels qüestionaris, les conclusions fianls i les propostes de millora.
dimarts, 17 de març del 2009
Las TIC en las aulas y en los centros educativos
Aqui us adjunto un article molt interessant sobre les TIC a les aules i als centres educatius que m'ha arribat avui. És bastant interessat, a veure que us sembla!!!!
Enric Renau. Editor (16/03/2009)
El uso de las TIC en las aulas y en el centro tiene tanto que ver con la falta de equipos en las aulas e infraestructuras, como con una falta de voluntad de innovación y mejora de los sistemas de enseñanza, de las posibilidades de aprendizaje y del rendimiento académico por parte de algunos centros y de sus equipos directivos y docentes
La presentación de un avance del estudio de la UOC que realiza periódicamente sobre el proceso de incorporación de de las TIC en el ámbito educativo consolida algunas de las conclusiones que ya se habían intuido años atrás.
Enric Renau. Editor (16/03/2009)
El uso de las TIC en las aulas y en el centro tiene tanto que ver con la falta de equipos en las aulas e infraestructuras, como con una falta de voluntad de innovación y mejora de los sistemas de enseñanza, de las posibilidades de aprendizaje y del rendimiento académico por parte de algunos centros y de sus equipos directivos y docentes
La presentación de un avance del estudio de la UOC que realiza periódicamente sobre el proceso de incorporación de de las TIC en el ámbito educativo consolida algunas de las conclusiones que ya se habían intuido años atrás.
La primera constatación a la que se llega es que el profesorado es un colectivo altamente familiarizado con las TIC y lo usa en casa y en el centro, fuera de horas de clase. No muy a menudo, en el aula.
Entre los alumnos sucede que éstos tienen una alta comodidad y uso de las TIC, pero sólo uno de cada cuatro alumnos las utiliza de forma habitual para la resolución de actividades escolares.
En el centro docente, los ordenadores están presentes, pero no siempre en el aula. Sirven para las tareas administrativas y de gestión y para la preparación profesoral de las clases. Los alumnos también lo utilizan para buscar información para los trabajos.
En contraste, el uso mucho más limitado de las TIC está dentro de las aulas y en las acciones de comunicación entre docentes del centro, con otros docentes y con las familias.
Los profesores preparan con las TIC las clases, pero no las utilizan para transmitir y compartir el conocimiento. Si las usan, están bajo el control docente y no dejan participar, mayoritariamente, al alumnado, de las potencialidades de las TIC.
Las técnicas multimedia, las simulaciones de la realidad o la resolución de problemas complejos son escasas.
Finalmente, como decíamos, no se utilizan las TIC para la comunicación habitual entre docentes, con los alumnos y con sus familias. Ni como método para informar –del rendimiento escolar, ni de los menús, ni de las actividades extraescolares, ni de las fiestas o efemérides, etc.- ni para avisar –de la suspensión de una clase o de la mala actitud de un alumno, etc.- ni para orientar o acompañar al alumno o a las familias –orientación académica, dudas de clase, consejos a los padres, etc.
La conclusión parece clara. Cada vez es menos un problema tecnológico y más un tema de predisposición al cambio y de renovación de los métodos.
El uso de las TIC en las aulas y en el centro tiene tanto que ver con la falta de equipos en las aulas e infraestructuras que hay en algunas zonas, como con una falta de voluntad de innovación y mejora de los sistemas de enseñanza, de las posibilidades de aprendizaje y del rendimiento académico por parte de algunos centros y sus equipos directivos y docentes.
Enric Renau Editoreditor@educaweb.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)