Història de vida

Vaig néixer un 3 de maig de 1986 a Tortosa.
Un dels primer record que guardo sobre una institució educativa, són de la guarderia de Maribel. Una guarderia petita i molts acollidora on vaig passar-hi dos anys de la meva vida. Recordo, així per damunt, com aquesta estava distribuïda i com el pati de darrera era el nostre lloc preferit per jugar. Gràcies a moltes fotografies d’aquesta època he pogut recordar algunes coses que pensava oblidades, i al recordar-les he pensat que vaig tenir molta sort de poder compartir dos anys d’experiències i vivències compartides al costar de la Srta. Maribel, una dona molt atenta i simpàtica que sempre ens tenia alguna cosa preparada per a que la separació de la “mama” fos el menys dur possible.

Als 4 anys vaig començar la meva etapa escolar al centre Sant Antoni Abad dels Reguers fins a finalitzar l’etapa de primària. Recordo, durant aquets anys, mil i una anècdotes passades, companys amb els quals vam compartir classe i que desprès van marxar sense saber si tornarien o no al poble, festivals de fi de curs, obres de teatre,... Recordo a la meva tutora, una senyora gran, molt altra i seria que causava molt de respecte quan la veies, però que desprès,un cop entrava a l’aula pareixia que és transformés i ho donava tot per nosaltres.

Al finalitzar la primària, com que el meu poble no te institut, vaig marxar al IES Roquetes per cursar la secundària i el Batxillerat. Recordo que al principi hem va causar molta impressió l’ institut, ja que nosaltres venien d’un poble petit on tots ens coneixíem i érem una pinya, hi al arribar allí ens vam trobar enmig d’un munt de gent que a penes coneixíem. Aquesta sensació va durar molt poc, ja que al cap d’unes setmanes ja estaves totalment adaptat al nou centre: els companys, els professors, el menjador, els monitors, al centre en si,... recordo aquests anys com uns dels mes feliços ja que hem va permetre conèixer a molta gent, molts dels amics i amigues que tinc actualment venen d’aquesta etapa.

En el curs 2002-2004 vaig començar, al mateix centre, el Batxillerat Humanístic Social. Aquets dos anys van estar marcats per dos factors: el primer va ser l’oportunitat de començar a elegir el que veritablement m’interessava i cap on jo volia anar, i el segon va ser el de començar a disposar d’un grau més elevat de llibertat per part de casa. Recordo aquets dos anys de treball constant, de sopars amb el grup classe, de les primeres campanes a qualsevol bar, dels primers dijous de festa,... en conclusió, dos anys que no canviaria per res del món.

Un cop finalitzats aquets dos anys, va arribar l’hora de començar una nova etapa: l’etapa universitària. Aquesta va estar marcada per molts de canvis: el marxar fora de casa, el de viure amb persones que no coneixes, el de fer noves amistats, el de començar a estudiar el que realment t’agrada,.. vaig començar Pedagogia fins l’actualitat. Aquest és l’últim any ( si no passa res clar) i d’aquests cinc anys, a part de coneixements i experiències de l’aula, m’emporto un grup d’amics que veritablement val la pena i que gràcies a ells aquets cincs anys han estat els millors de tota la meva etapa educativa.