dimecres, 20 de maig del 2009
Relació hàbits familiars i resultats acadèmics
En aquesta adreça trobareu la presentació del nostre treball
diumenge, 17 de maig del 2009
Conclusió final.....
Això ja s’acaba…. I per tant hem d’anar tancant cicles per començar-ne uns altres….
Aquesta assignatura, com tot, també ha tingut el seu cicle de vida. en un primer moment em va fer una mica de respecte aquesta assignatura pel tema dels coneixements a adquirir, de l’ús d’aplicacions que jo desconeixia,... però a mesura que anaven passant les setmanes anava veient que les aplicacions eren molt senzilles i que se’n podia treure un bon ús.
Potser he trobat en falta alguna sessió teòrica i l’aprofundiment en algun altre programa o d’alguna altra aplicació. M’ha servit per aprendre nous coneixements sobre noves tecnologies, a fer servir programes nous i, inclòs, a crear-me un blog!!!!!
La pràctica del SPSS la vaig trobar molt interessant, personalment, per que hem va servir per refrescar la memòria sobre aquest programa, encara que, hagués preferit que s’hagués realitzat alguna part a classe amb la professora, també estaria bé ( de cara al proper any) que col·loquessis tu un link sobre el programa, ja vam tenir bastants problemes alhora de realitzar la pràctica.
Finalment, crec que n’he tret un bon ús dels coneixements adquirits i que m’ha servit tan per millorar conceptes que ja tenia com per adquirir-ne de nous.
Aquesta assignatura, com tot, també ha tingut el seu cicle de vida. en un primer moment em va fer una mica de respecte aquesta assignatura pel tema dels coneixements a adquirir, de l’ús d’aplicacions que jo desconeixia,... però a mesura que anaven passant les setmanes anava veient que les aplicacions eren molt senzilles i que se’n podia treure un bon ús.
Potser he trobat en falta alguna sessió teòrica i l’aprofundiment en algun altre programa o d’alguna altra aplicació. M’ha servit per aprendre nous coneixements sobre noves tecnologies, a fer servir programes nous i, inclòs, a crear-me un blog!!!!!
La pràctica del SPSS la vaig trobar molt interessant, personalment, per que hem va servir per refrescar la memòria sobre aquest programa, encara que, hagués preferit que s’hagués realitzat alguna part a classe amb la professora, també estaria bé ( de cara al proper any) que col·loquessis tu un link sobre el programa, ja vam tenir bastants problemes alhora de realitzar la pràctica.
Finalment, crec que n’he tret un bon ús dels coneixements adquirits i que m’ha servit tan per millorar conceptes que ja tenia com per adquirir-ne de nous.
diumenge, 26 d’abril del 2009
Història de vida
Vaig néixer un 3 de maig de 1986 a Tortosa.
Un dels primer record que guardo sobre una institució educativa, són de la guarderia de Maribel. Una guarderia petita i molts acollidora on vaig passar-hi dos anys de la meva vida. Recordo, així per damunt, com aquesta estava distribuïda i com el pati de darrera era el nostre lloc preferit per jugar. Gràcies a moltes fotografies d’aquesta època he pogut recordar algunes coses que pensava oblidades, i al recordar-les he pensat que vaig tenir molta sort de poder compartir dos anys d’experiències i vivències compartides al costar de la Srta. Maribel, una dona molt atenta i simpàtica que sempre ens tenia alguna cosa preparada per a que la separació de la “mama” fos el menys dur possible.
Als 4 anys vaig començar la meva etapa escolar al centre Sant Antoni Abad dels Reguers fins a finalitzar l’etapa de primària. Recordo, durant aquets anys, mil i una anècdotes passades, companys amb els quals vam compartir classe i que desprès van marxar sense saber si tornarien o no al poble, festivals de fi de curs, obres de teatre,... Recordo a la meva tutora, una senyora gran, molt altra i seria que causava molt de respecte quan la veies, però que desprès,un cop entrava a l’aula pareixia que és transformés i ho donava tot per nosaltres.
Al finalitzar la primària, com que el meu poble no te institut, vaig marxar al IES Roquetes per cursar la secundària i el Batxillerat. Recordo que al principi hem va causar molta impressió l’ institut, ja que nosaltres venien d’un poble petit on tots ens coneixíem i érem una pinya, hi al arribar allí ens vam trobar enmig d’un munt de gent que a penes coneixíem. Aquesta sensació va durar molt poc, ja que al cap d’unes setmanes ja estaves totalment adaptat al nou centre: els companys, els professors, el menjador, els monitors, al centre en si,... recordo aquests anys com uns dels mes feliços ja que hem va permetre conèixer a molta gent, molts dels amics i amigues que tinc actualment venen d’aquesta etapa.
En el curs 2002-2004 vaig començar, al mateix centre, el Batxillerat Humanístic Social. Aquets dos anys van estar marcats per dos factors: el primer va ser l’oportunitat de començar a elegir el que veritablement m’interessava i cap on jo volia anar, i el segon va ser el de començar a disposar d’un grau més elevat de llibertat per part de casa. Recordo aquets dos anys de treball constant, de sopars amb el grup classe, de les primeres campanes a qualsevol bar, dels primers dijous de festa,... en conclusió, dos anys que no canviaria per res del món.
Un cop finalitzats aquets dos anys, va arribar l’hora de començar una nova etapa: l’etapa universitària. Aquesta va estar marcada per molts de canvis: el marxar fora de casa, el de viure amb persones que no coneixes, el de fer noves amistats, el de començar a estudiar el que realment t’agrada,.. vaig començar Pedagogia fins l’actualitat. Aquest és l’últim any ( si no passa res clar) i d’aquests cinc anys, a part de coneixements i experiències de l’aula, m’emporto un grup d’amics que veritablement val la pena i que gràcies a ells aquets cincs anys han estat els millors de tota la meva etapa educativa.
Un dels primer record que guardo sobre una institució educativa, són de la guarderia de Maribel. Una guarderia petita i molts acollidora on vaig passar-hi dos anys de la meva vida. Recordo, així per damunt, com aquesta estava distribuïda i com el pati de darrera era el nostre lloc preferit per jugar. Gràcies a moltes fotografies d’aquesta època he pogut recordar algunes coses que pensava oblidades, i al recordar-les he pensat que vaig tenir molta sort de poder compartir dos anys d’experiències i vivències compartides al costar de la Srta. Maribel, una dona molt atenta i simpàtica que sempre ens tenia alguna cosa preparada per a que la separació de la “mama” fos el menys dur possible.
Als 4 anys vaig començar la meva etapa escolar al centre Sant Antoni Abad dels Reguers fins a finalitzar l’etapa de primària. Recordo, durant aquets anys, mil i una anècdotes passades, companys amb els quals vam compartir classe i que desprès van marxar sense saber si tornarien o no al poble, festivals de fi de curs, obres de teatre,... Recordo a la meva tutora, una senyora gran, molt altra i seria que causava molt de respecte quan la veies, però que desprès,un cop entrava a l’aula pareixia que és transformés i ho donava tot per nosaltres.
Al finalitzar la primària, com que el meu poble no te institut, vaig marxar al IES Roquetes per cursar la secundària i el Batxillerat. Recordo que al principi hem va causar molta impressió l’ institut, ja que nosaltres venien d’un poble petit on tots ens coneixíem i érem una pinya, hi al arribar allí ens vam trobar enmig d’un munt de gent que a penes coneixíem. Aquesta sensació va durar molt poc, ja que al cap d’unes setmanes ja estaves totalment adaptat al nou centre: els companys, els professors, el menjador, els monitors, al centre en si,... recordo aquests anys com uns dels mes feliços ja que hem va permetre conèixer a molta gent, molts dels amics i amigues que tinc actualment venen d’aquesta etapa.
En el curs 2002-2004 vaig començar, al mateix centre, el Batxillerat Humanístic Social. Aquets dos anys van estar marcats per dos factors: el primer va ser l’oportunitat de començar a elegir el que veritablement m’interessava i cap on jo volia anar, i el segon va ser el de començar a disposar d’un grau més elevat de llibertat per part de casa. Recordo aquets dos anys de treball constant, de sopars amb el grup classe, de les primeres campanes a qualsevol bar, dels primers dijous de festa,... en conclusió, dos anys que no canviaria per res del món.
Un cop finalitzats aquets dos anys, va arribar l’hora de començar una nova etapa: l’etapa universitària. Aquesta va estar marcada per molts de canvis: el marxar fora de casa, el de viure amb persones que no coneixes, el de fer noves amistats, el de començar a estudiar el que realment t’agrada,.. vaig començar Pedagogia fins l’actualitat. Aquest és l’últim any ( si no passa res clar) i d’aquests cinc anys, a part de coneixements i experiències de l’aula, m’emporto un grup d’amics que veritablement val la pena i que gràcies a ells aquets cincs anys han estat els millors de tota la meva etapa educativa.
dilluns, 20 d’abril del 2009
En quin moment ens trobem en la investigació??
En el procés de la nostra investigació, actualment, tenim realitzats els punts inicials; aquests són el de la recerca teòrica del que entenem per hàbits familiars, la redacció de les hipòtesis, l'el.laboració del nostre material ( Qüestionari) i finalment la ralització d'aquest per part dels alumnes de 2nESO.
Com a elements que encara ens queden per realitzar són: tot el buidatge i anàlisis de dades extretes dels qüestionaris, les conclusions fianls i les propostes de millora.
Com a elements que encara ens queden per realitzar són: tot el buidatge i anàlisis de dades extretes dels qüestionaris, les conclusions fianls i les propostes de millora.
dimarts, 17 de març del 2009
Las TIC en las aulas y en los centros educativos
Aqui us adjunto un article molt interessant sobre les TIC a les aules i als centres educatius que m'ha arribat avui. És bastant interessat, a veure que us sembla!!!!
Enric Renau. Editor (16/03/2009)
El uso de las TIC en las aulas y en el centro tiene tanto que ver con la falta de equipos en las aulas e infraestructuras, como con una falta de voluntad de innovación y mejora de los sistemas de enseñanza, de las posibilidades de aprendizaje y del rendimiento académico por parte de algunos centros y de sus equipos directivos y docentes
La presentación de un avance del estudio de la UOC que realiza periódicamente sobre el proceso de incorporación de de las TIC en el ámbito educativo consolida algunas de las conclusiones que ya se habían intuido años atrás.
Enric Renau. Editor (16/03/2009)
El uso de las TIC en las aulas y en el centro tiene tanto que ver con la falta de equipos en las aulas e infraestructuras, como con una falta de voluntad de innovación y mejora de los sistemas de enseñanza, de las posibilidades de aprendizaje y del rendimiento académico por parte de algunos centros y de sus equipos directivos y docentes
La presentación de un avance del estudio de la UOC que realiza periódicamente sobre el proceso de incorporación de de las TIC en el ámbito educativo consolida algunas de las conclusiones que ya se habían intuido años atrás.
La primera constatación a la que se llega es que el profesorado es un colectivo altamente familiarizado con las TIC y lo usa en casa y en el centro, fuera de horas de clase. No muy a menudo, en el aula.
Entre los alumnos sucede que éstos tienen una alta comodidad y uso de las TIC, pero sólo uno de cada cuatro alumnos las utiliza de forma habitual para la resolución de actividades escolares.
En el centro docente, los ordenadores están presentes, pero no siempre en el aula. Sirven para las tareas administrativas y de gestión y para la preparación profesoral de las clases. Los alumnos también lo utilizan para buscar información para los trabajos.
En contraste, el uso mucho más limitado de las TIC está dentro de las aulas y en las acciones de comunicación entre docentes del centro, con otros docentes y con las familias.
Los profesores preparan con las TIC las clases, pero no las utilizan para transmitir y compartir el conocimiento. Si las usan, están bajo el control docente y no dejan participar, mayoritariamente, al alumnado, de las potencialidades de las TIC.
Las técnicas multimedia, las simulaciones de la realidad o la resolución de problemas complejos son escasas.
Finalmente, como decíamos, no se utilizan las TIC para la comunicación habitual entre docentes, con los alumnos y con sus familias. Ni como método para informar –del rendimiento escolar, ni de los menús, ni de las actividades extraescolares, ni de las fiestas o efemérides, etc.- ni para avisar –de la suspensión de una clase o de la mala actitud de un alumno, etc.- ni para orientar o acompañar al alumno o a las familias –orientación académica, dudas de clase, consejos a los padres, etc.
La conclusión parece clara. Cada vez es menos un problema tecnológico y más un tema de predisposición al cambio y de renovación de los métodos.
El uso de las TIC en las aulas y en el centro tiene tanto que ver con la falta de equipos en las aulas e infraestructuras que hay en algunas zonas, como con una falta de voluntad de innovación y mejora de los sistemas de enseñanza, de las posibilidades de aprendizaje y del rendimiento académico por parte de algunos centros y sus equipos directivos y docentes.
Enric Renau Editoreditor@educaweb.com
dijous, 12 de març del 2009
Competència Informacional
La competència Informacional és l’habilitat de reconèixer una necessitat d’informació i la capacitat d’identificar, localitzar, avaluar, organitzar, comunicar i utilitzar la informació de manera efectiva, tant per a la resolució de problemes com per a l’aprenentatge al llarg de la vida.
La competència informacional te la finalitat de desenvolupar l’aprenentatge tan personal com social de l’alumne, ja que és aquest el que ha de créixer en tots els àmbits i el que ha de formar-se com a individu. La competència informacional ens permet accedir a un món digital on podem trobar i cercar qualsevol tipus d’informació, ara bé, hem de ensenyar als alumnes ha ser crítics i selectius amb la informació que poden trobar a la xarxa, ja que, moltes vegades, molta d’aquesta informació no serveix per res.
La competència informacional avarca tres àmbit d’acció: la recerca i recuperació de la informació, l’anàlisi i tractament d’aquesta i per últim la comunicació i aplicació d’aquesta informació. La recerca i recuperació de la informació ens serveixen per poder localitzar informació, a més a més, de saber els recursos dels quals partim. L’anàlisi i el tractament d’aquesta ens és útil ja que ens dona l’oportunitat de fer una selecció d’aquella informació que hem recopilat i de la qual n’hem de prescindir ja que no ens és útil i per últim, la comunicació i aplicació de la informació ens serveix per poder transmetre els coneixements que hem obtingut d’una forma clara i entenedora.
Finalment, la Competència Informacional no pretén substituir cap mètode de recerca d’informació menys desenvolupat ( per exemple: recerca en paper) sinó que ens permet obtindre una altra visió de com recopilar i transmetre informació.
No hem d’oblidar que avui en dia estem vivien en una societat que canvia constantment i que el poder accedir a l’ informació, actualment, no és un impediment. Si la societat evoluciona, hem d’intentar que les nostres aules evolucionen al mateix temps i que els nostres alumnes siguin persones amb les destreses necessàries per accedir a aquest món, i un cop a dins, ser capaços de “navegar” sense dificultats.
La competència informacional te la finalitat de desenvolupar l’aprenentatge tan personal com social de l’alumne, ja que és aquest el que ha de créixer en tots els àmbits i el que ha de formar-se com a individu. La competència informacional ens permet accedir a un món digital on podem trobar i cercar qualsevol tipus d’informació, ara bé, hem de ensenyar als alumnes ha ser crítics i selectius amb la informació que poden trobar a la xarxa, ja que, moltes vegades, molta d’aquesta informació no serveix per res.
La competència informacional avarca tres àmbit d’acció: la recerca i recuperació de la informació, l’anàlisi i tractament d’aquesta i per últim la comunicació i aplicació d’aquesta informació. La recerca i recuperació de la informació ens serveixen per poder localitzar informació, a més a més, de saber els recursos dels quals partim. L’anàlisi i el tractament d’aquesta ens és útil ja que ens dona l’oportunitat de fer una selecció d’aquella informació que hem recopilat i de la qual n’hem de prescindir ja que no ens és útil i per últim, la comunicació i aplicació de la informació ens serveix per poder transmetre els coneixements que hem obtingut d’una forma clara i entenedora.
Finalment, la Competència Informacional no pretén substituir cap mètode de recerca d’informació menys desenvolupat ( per exemple: recerca en paper) sinó que ens permet obtindre una altra visió de com recopilar i transmetre informació.
No hem d’oblidar que avui en dia estem vivien en una societat que canvia constantment i que el poder accedir a l’ informació, actualment, no és un impediment. Si la societat evoluciona, hem d’intentar que les nostres aules evolucionen al mateix temps i que els nostres alumnes siguin persones amb les destreses necessàries per accedir a aquest món, i un cop a dins, ser capaços de “navegar” sense dificultats.
diumenge, 15 de febrer del 2009
Una visió dels estudiants a l'actualitat
Aquest video ens dona una visió de com actualment es veuen molts alumnes, de les seves preocupacions, de les seves inquietuds i mancances. En general ens mostra tots aquells aspectes que la societat de la informació ens dóna, i de molts altres, ja que, nosaltres sóm: " La generació del coneixement digital".
Reflexionem sobre l' educació.
Un cop visualitzats aquests vídeos, ens fem les següents preguntes:
1. Què significa aprendre i ensenyar en el nostre temps. Què significava abans. En què ha canviat?.
2.Com es produeix l' accés al coneixement.
3. Reptes per a professors i estudiants.
Referents a la primera pregunta, cal dir que, el terme aprendre i ensenyar són molt diferents referent a l’època en que ens trobem. No fa molt d’anys, el concepte que es tenia a l’escola sobre l’aprenentatge era més o menys “ la letra con sangre entra” o com diuen clarament en el vídeo: “ principi d’acció – reacció”. El concepte d’ensenyament - aprenentatge que van viure els nostres avis a les escoles, va ser molt diferents de la realitat dels nostres temps, ja que fa uns anys, les escoles pareixien més un camp militar que un lloc on l’aprenentatge i la comunicació regnés per tots els costats.
1. Què significa aprendre i ensenyar en el nostre temps. Què significava abans. En què ha canviat?.
2.Com es produeix l' accés al coneixement.
3. Reptes per a professors i estudiants.
Referents a la primera pregunta, cal dir que, el terme aprendre i ensenyar són molt diferents referent a l’època en que ens trobem. No fa molt d’anys, el concepte que es tenia a l’escola sobre l’aprenentatge era més o menys “ la letra con sangre entra” o com diuen clarament en el vídeo: “ principi d’acció – reacció”. El concepte d’ensenyament - aprenentatge que van viure els nostres avis a les escoles, va ser molt diferents de la realitat dels nostres temps, ja que fa uns anys, les escoles pareixien més un camp militar que un lloc on l’aprenentatge i la comunicació regnés per tots els costats.
Al primer vídeo es veu reflectit aquesta diferència entre l’escola d’abans ( caracteritzada per la repressió, els càstigs, la imposició de normes, l’autoritat del docent per damunt de tot i de tothom,…) enfront al que hauria de ser l’escola actual, i que moltes vegades, encara no és. En la segona part del vídeo ens fan una pregunta: “ Hi haurà algun mètode més humà d’educar?” La resposta, segons el vídeo, és: SI. A través de la llibertat, on cada alumne pugui decidir el que, el quan i el com vol aprendre, on existeixi una educació integral, autogestionada, racional, mixta, assembleària, basada en el joc, la diversió, la solidaritat, l’amistat,.. en definitiva, una educació lliure per a tots.
Segons el segon vídeo de Rodríguez Ibarra, aquesta diferència entre aprendre i ensenyar abans i en el nostre temps, recau en que encara ara, molts dels nostres docents volen que s’aprenguin conceptes de la societat d’abans, i no tenen en compte que la societat ha canviat i el que saben els alumnes es tot el referent a la societat d’avui ( especialment les noves tecnologies.) Moltes vegades es considera que aquests coneixements no valen per res, però, segons Ibarra, és el que veritablement val, ja que sinó, ens veurem abocats al conflicte i al fracàs escolar.
L’accés al coneixements, anteriorment, era a través de llibres, a través de mètodes analògics, i amb molt poca capacitat de comparar i contrastar informació. Avui en dia, la informació és assequible per tothom. El coneixement s’ha digitalitzat i per tant, nosaltres hem d’obrir la nostra ment per canviar cap a aquesta era digital. No vull dir amb això que s’hagin de suprimir els llibres i les classes presencials pels portàtils i les classes virtuals, sinó que hem d’anar canviat cap a aquesta nova era digital i hem de veure aquests canvis com una possibilitat de millora i no com una amenaça. L’accés al coneixement en els nostres dies està a l’abast de tothom, per tant, beneficiem-nos!!!
Els reptes en els quals actualment ens enfrontem tant docents com discents és la capacitat d’adaptació a la societat de la informació. Hem d’aconseguir poc a poc que les aules siguin uns espais on l’ informació digital estigui a l’abast de tots els alumnes i que tots ens sàpiguen fer-ne un bon ús. S’ha de treballar amb els docents per aproximar-los a n’ aquest canvi i entre tots dos ( doscents i discents) caminar cap a la mateixa direcció. El docent, a diferència d’èpoques anteriors, ja no és un enemic, aquella figura autoritària que no donava l’opció d’expressar-se lliurement als alumnes, sinó que s’ha convertit en una figura de transmissió de coneixements i experiències als alumnes, que vetlla pels seus interessos i inquietuds i per tant, aquestes dos figures han lluitar pels mateixos interessos i enfrontar els mateixos reptes junts. La societat va evolucionant, i amb ella els pensaments de tots nosaltres han d’anar pel mateix camí, no hem de tenir por al canvi, sols d’aquesta manera i amb l'evolució conjunta de tota la comunitat educativa aconseguirem una educació natural, motivada per la curiositat dels nens i l’adaptació a les noves tecnologies.
diumenge, 8 de febrer del 2009
LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA
El passat dilluns dia 2 de febrer de 2009, molts de nosaltres vam tenir l'oportunitat de gaudir d'una conferència sobre l'importància de les TIC a l'Educació Infantil i Primària.
Si ho pensem bé, les TIC ja han de formar part de l'escola i no sols han d'estar a les aules d'Infantil i Primària, sinó que han d'estar present en tots els nivells. L'escola ,com la societat, ha anat canviant i nosaltres som partícips i protagonistes d'aquest canvi, però, com podem portar aquestes aplicacions a la pràctica? doncs a través d'imaginar, de crear, compartir ( per poder interactuar), reutilitzar ( posar a disposició dels altres) i pensar ( com ho farem, recursos que tenim,...).
Cada cop més estem caminant cap a la societat de la informació, estem en un procés de canvi constant a les nostres aules, l'escola ha anat experimentat una sèrie de modificacions estructurals ja que, poc a poc, aquestes innovacions tecnològiques s'han anat introduint a dintre de totes les aules:
Si ho pensem bé, les TIC ja han de formar part de l'escola i no sols han d'estar a les aules d'Infantil i Primària, sinó que han d'estar present en tots els nivells. L'escola ,com la societat, ha anat canviant i nosaltres som partícips i protagonistes d'aquest canvi, però, com podem portar aquestes aplicacions a la pràctica? doncs a través d'imaginar, de crear, compartir ( per poder interactuar), reutilitzar ( posar a disposició dels altres) i pensar ( com ho farem, recursos que tenim,...).
Cada cop més estem caminant cap a la societat de la informació, estem en un procés de canvi constant a les nostres aules, l'escola ha anat experimentat una sèrie de modificacions estructurals ja que, poc a poc, aquestes innovacions tecnològiques s'han anat introduint a dintre de totes les aules:
- cablatge a l'escola.
- aula d'ordinadors/ordinadors a l'aula.
- aula d'audiovisuals.
- mediateca.
- ordenadors portàtils.
- escàners.
- canó.
- PDI ( pissares digitals)
- ...
Totes aquestes aplicacions i aquests canvis a l'aula, han de comptar amb una formació i adquisició de nous coneixements per part del docent. És totalment necessari que tots els docents coneguin aquestes noves eines, quines tenen al seu abast i com funcionen, ja que aquestes no sols els poden facilitar la seva tasca, sinó que també els poden facilitar:
- Recerca de la informació.
- Recerca d'imatges.
- Creació de materials.
- Reforç de conceptes.
- Reforç d'habilitats.
- Creació de nous espais de comunicació.
Un exemple de l'importància de l'utilització de les TIC en educació ( formal o no formal), va ser la ponència de dos ex-alumnes de la facultat que van crear una pàgina web per a un casal d'estiu. En aquesta innovació no sols van ser partícips els alumnes i monitors del casal, sinó que els pares també van poder gaudir de les aplicacions d'aquest recurs.
Per acabar, cal dir que les TIC són importants i que s'han d'incloure a la nostra vida quotidiana, però hem d'ensenyar als alumnes a fer-les utilitzar i el lloc ideal per utilitzar-les.
dimarts, 27 de gener del 2009
Presentació del Bloc: El Ball de la Pu-Put
Hola a tots i totes!!!!!
Sóc Desiré, alumna de 5é de Pedagogia.
Pel nom del meu bloc no és difícil adivinar que sóc de les Terres de l'Ebre, més concretament del Reguers.
Aquest bloc bàsicament estarà destinat a assumptes de l'asignatura d'Anàlisis.
Si us pregunteu el per que d'aquest nom, es per que per n'aquelles Terres de l'Ebre la Pu-Put és un ocell molt típic amb uns colors molts vistosos i alegres. A continuació adjunto una fotografía per a que tingueu una idea de com és.
Sóc Desiré, alumna de 5é de Pedagogia.
Pel nom del meu bloc no és difícil adivinar que sóc de les Terres de l'Ebre, més concretament del Reguers.
Aquest bloc bàsicament estarà destinat a assumptes de l'asignatura d'Anàlisis.
Si us pregunteu el per que d'aquest nom, es per que per n'aquelles Terres de l'Ebre la Pu-Put és un ocell molt típic amb uns colors molts vistosos i alegres. A continuació adjunto una fotografía per a que tingueu una idea de com és.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)